2018/07/27 20:57:00

El 27 de juliol de 2018 esdevindrà un fenomen astronòmic de gran importància. Per una banda es produirà un eclipsi lunar total, la Lluna plena quedarà enfosquida per l'ombra de la Terra, ja que aquesta s'interposarà entre el Sol i el nostre satèl·lit. Per altra banda, podrem gaudir de la presència al cel de vuit dels més importants objectes del nostre sistema solar: Mercuri, Venus, Mart en oposició, Júpiter, Saturn i Plutó, a més del Sol i la Lluna. Urà i Neptú no seran visibles durant el concert.
Aprofitant aquest moment únic, s'ha creat un espectacle, que mitjançant música, poesia i la projecció dels astres esmentats, ens convida a solcar aquesta nit daurada plena de reflexos carmesins i gaudir de la música de les esferes que ideà Pitàgores. La música i l'astronomia, són una art i una ciència íntimament lligades des del principi del pensament humà, que tindran com a objectiu, la possibilitat de mostrar el nostre vessant més solidari amb l'ONG Vive Ruanda.

joan-serra-avatar-rectificado1

La música d'aquest espectacle té com a fil conductor la Suite Solcant la nit daurada, creada expressament pel compositor Joan Serra. Un ventall de peces dedicades als astres del sistema solar visibles durant el concert. Compten amb la participació poètica d'un rapsode que declama les singularitats de cada astre i són la introducció a una obra musical reconeguda i que la connecta tant amb l'astre com amb el nostre entorn més pròxim.

  • null

    SOL

    Sol Orquestra de cambra

    Vou veri vou per a veu i guitarra.

    Joan Mª Thomàs (Palma 1896 – 1966)

    Cançó de bressol del compositor Honorat Noguera, arranjada per Joan Mª Thomàs, és coneguda per la seva primera estrofa: “Horabaixa post es Sol”

  • null

    MERCURI

    Mercuri Saxofò Alt mib i Vibràfon (a la memòria d’Antonio Carvajal)

    Preludis op. 28, nº4 i nº 20 per a piano

    Frederic Chopin (Valldemossa, Mallorca 1839)

    El cràter d’impacte Chopin, ret homenatge a l’insigne compositor que durant la seva estada a Valldemossa compongué els preludis op.28. Escoltarem els nº 4 i nº 20, que conserven un cert aire de nocturn.

  • null

    VENUS

    Venus Septet de vent

    Aubada per cor a tres veus.

    Miquel Tortell (Muro 1802 – Palma 1868)

    Miquel tortell va ser organista de la Seu de Mallorca. “S’estrella de s’auba” amb text del poeta Marià Aguiló, és considerada com una de les tres cançons d’autor més populars de Mallorca.

  • null

    LLUNA

    Lluna  Agrupacions de cambra.

    Medley de temes sobre la lluna. Versió lliure de jazz.

    Conrrades de lluna (Clara Fiol i Maria Mercè Marçal), la lluna i la pruna (Cançó popular infantil), Flying to the moon (Bart Howards)

    Vicenç Mut. Palma el 1614, fou a més d’astrònom qui projectà l’ampliació del Castell de Sant Carles el 1662. Té la fortuna de gaudir d’un cràter a la lluna amb el seu nom, “MUTUS”. Potser des d’allà, ens recordi el final del film “Space Cawboys”, contemplant-nos i escoltant el “Fly me to the Moon” popularitzat per Sinatra.

  • null

    JÚPITER

    Júpiter Quintet de cordes i percussió

    Adios dueño hermoso, ària per a soprano i clavicèmbal

    Antoni Lliteres (Artá 1673 –Madrid 1747)

    El mallorquí Antoni Lliteres, fou un dels compositors més importants del barroc espanyol. L’ària, pertany a la sarsuela “Júpiter i Semele”, escrita l’any 1718.

  • null

    SATURN

    Saturn Grup instrumental

    Simfonia nº8 en Do Menor 1r mov. Allegro AssaiOrquestra de cordes

    William Herschel (Hannover 1738 – Slough 1822)

    William Herschel, astrònom anglès nascut a Alemanya, descobridor del planeta Urà, i dels satèl·lits de Saturn: Mimes I Encèlad, fou també un insigne compositor.

  • null

    PLUTÓ

    Plutó Guitarra i clavicèmbal

    La Mort i la donzella lied per a veu i piano

    Franz Schubert (Viena 1797 – 1828)

    Francesc Aragó encomanà la recerca d’un nou planeta a LeVerrier a causa de les anomalies orbitals d’Urà. A la seva estada a Mallorca mesurà l’arc meridià terrestre des de la Mola de s’Esclop, fins a ser empresonat al castell Bellver. La recerca i descobriment de Plutó, fou semblant a la de Neptú a càrrec de Clyde Tombaugh el 1930. La peça “La mort i la donzella” de Franz Schubert, ho relaciona amb l’Hades, l’inframón.

  • null

    TERRA

    Terra Veu solista i Orquestra de cambra

    Tonada de llaurar: “En Vermei diu an en Ros: fé’t envant, no et girs darrera, que aquell qui mos ve darrera, en es cap de sa llendera hei du uns deixondidors. En Vermei diu an en Ros”. (Cançoner musical de Mallorca. Josep Massot i Planes).

    4’33”

    John Cage (Los Ángeles 1912- Nova York 1992)

    John Cage, un dels compositors més innovadors del s.XX. Les seves primeres composicions de joventut, les va escriure durant les vacances estiuenques a Deià. Compongué la peça 4’33” a la recerca del silenci. Si comptem els 273 segons de durada, ho podrem relacionar amb els -273º C, 0 Kelvin, el zero absolut en temperatura.

  • null

    MART

    Mart Cor a 2 veus, viola i piano

    “Salvete quicumque estis, bonam ergo vos voluntatem habemus, et pacem per astra ferimus”. Salutació en llatí, ideada per Carl Sagan, inserida al disc d’or de les sondes Voyager.

    Mart de la Suite Els Planetes

    Gustav Holst (Cheltenham 1874 – Londres 1934)

    El poeta Clifford Bax i Gustav Holst inicien la seva amistat a Mallorca l’estiu de 1913. D’aquesta estada sorgeix la idea de compondre la “Suite Els Planetes” pensant més amb la seva influència astrològica que astronòmica. Mart, el portador de la guerra, fou estrenada un mes abans de la 1ª Guerra Mundial.

tomeu

La idea primigènia d'aquest espectacle, neix de la mà de Tomeu Mas, responsable de l'equipament astronòmic i de les presentacions visuals. Es tractava de dividir les rotacions i translacions de cada planeta del nostre sistema solar, i traduir-ho a les freqüències audibles de la nostra escala musical temperada. Aquestes notes les escoltarem a un parell de les peces del concert d’avui, emulant les petjades de Pitàgores, Kepler o el pare de Galileu.
La localització dels telescopis estarà ubicada a la Torre central del Castell amb un equip format per mitja dotzena d'astrònoms, provinents de l'Associació AstroMallorca i dels seus respectius telescopis, que de manera alternativa aniran captant les imatges dels planetes així com la posta de sol i l'eclipsi lunar. Aquestes imatges es projectaran al pati d'armes durant el concert. A més s'intercalarà informació sobre aspectes interessants, tant de la música com dels objectes astronòmics. 
Per motius de visibilitat, l'organització ha seqüenciat l'ordre d'aparició dels diferents astres de la següent manera: Començarem a les 20.57h amb la posta de Sol, seguit just per Mercuri, que a causa de la seva proximitat a la nostra estrella, serà visible un curt espai de temps, ja que la seva posta ocorr rere de la Serra de Na Burguesa. Sense més demora passarem a Venus, aquest ja més alt al cel i més brillant. Comentar que aquesta transició tan seguida, obeeix al fet que tant Mercuri com Venus, són planetes que es troben orbitant més propers al Sol. Seguidament i pels voltants de la muntanya de Randa, albirarem la Lluna, que sortirà eclipsada i ens mostrarà directament el seu màxim total. Aquest és el motiu pel qual aquest espectacle es titula "Solcant la nit daurada". Mentre la lluna vagi pujant d'alçada i minvant l'efecte de l'eclipsi, tindrem el temps necessari per poder-vos mostrar Júpiter amb els seus quatre satèl·lits, descoberts per Galileu, i Saturn, sempre magnífic amb els seus anells, especialment durant les nits d'estiu. Un dels moments més complicats de la nit astronòmicament parlant, serà la captura de Plutó. Recordar que actualment ja no es considera un planeta i que a causa de la seva dèbil visibilitat (fou descobert el 1930), mostrarem fotografies captades pels membres de l'associació amb tècniques d'apilament d'imatges. Remarcar que a pesar de la contaminació lumínica habitual quan observam vora una ciutat, més si tenim en compte els fanals de la carretera i la humitat del mar, hem de dir que els planetes en ser objectes més contrastats, ens permetran una correcta visualització. No cal dir que sempre seria millor sense contaminació. Per aquest motiu hem plantejat la presència del planeta més important del sistema solar: la Terra. Cal conscienciar-nos de què l'hem de cuidar si no volem malbaratar els recursos que ens ofereix. La darrera projecció anirà a càrrec de Mart, que aquesta vesprada serà el darrer en sortir, i que tot i estar en oposició aquesta mateixa nit (això vol dir més a prop i més gran de la darrera dècada), farà difícil la seva observació. De fet, com més tard s'endarrereixi la seva aparició, millor. La durada de l'espectacle serà aproximadament d'hora i mitja, Urà i Neptú no entren dintre d'aquesta finestra de temps, ja que sols seran visibles de matinada.
Esperem gaudir d'una nit clara i tranquil·la.

PereFiol

El director de l'escola de música Ireneu Segarra de Palma, Pere Fiol, és l'encarregat de l'organització musical. Professors, alumnes, ex-alumnes i músics del seu entorn de prestigi contrastat, donaran forma i vida al concert.

  • Direcció d’orquestra:

    Joan Serra

  • Narrador: Joan Carles Palos

    Soprano:  Irene Gili

    Veu: Gerard Abril

    Veu: Tomeu Ramis 

    Veu: Joan Miquel Company

    Veu: Clara Fiol

    Violí: Lluis Oliver

    Violí: Bernat Cabot

    Viola: Cristina Trenchs

    Cello: Joan Fiol

    Contrabaix: Mar Rodriguez

    Piano: Josep Maria Fiol

    Clave i piano: Paco Forteza

    Guitarra: Pere Fiol

  • Flauta: Enrique Sanchez

    Clarinet: Tomeu Aulí 

    Clarinet: Emili Vivas

    Oboè: Aimée García

    Fagot: Javi Carmona

    Saxo alt: Alba Lora

    Saxo bariton: David Ramis

    Trompeta: Joan Ramis

    Trompa: Joan Barceló

    Trombó: Maria Bibiloni

    Percusió: Lluis Segura

    Percusió: Pep Escalas

A principis del segle XVII el rei Felip III ordena construir aquesta fortalesa amb la finalitat de protegir les naus que fondejaven en el nostre port. Deu el seu nom: Sant Carles, en honor al Virrei Carlos Coloma. El 1662 s'aborda la construcció de l'ampliació de la 2a fase que va anar a càrrec de l’il·lustre enginyer militar i astrònom D. Vicenç Mut. S'afegeixen quatre grans baluards i que li donen aquesta forma tan peculiar d'un polígon irregular d'aparença estrellada.
Des de 1981, és Museu Militar i actualment un Consorci compost pel Ministeri de Defensa, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, regeix el Museu.
Des d'aquestes línies, us convidem a gaudir-ne de les sales dedicades a la història militar de tots el temps.
 Cal esmentar que actualment, s'està recuperant i consolidant el Baluard que dóna al mar, ja que va quedar cobert l'any 1890 per les obres d'instal·lació de nous canons per a la defensa de la Badia. Aquestes noves obres van obligar, entre altres actuacions, a la construcció d'una muntanya de terra de 16 metres de gruix, per protegir-se de l'impacte dels projectils enemics, ja que cal recordar, que a aquells anys, Espanya temia una invasió motivada per la guerra colonial contra els Estats Units, fet que inclòs va fer que es protegissin les murades de Ciutat amb sacs d’arena. L'excavació està donant sorpreses, per les troballes recuperades.

Maite1
  • Coordinació general


    Maite Mora Ferrer

  • Direcció tècnica


    Tomeu Mas Gayà

  • Operadors de telescopis


    Domingo Garcia Llompart:  

         AZ-EQ6 & MAK 180 & ZWO 290MC

    Carles Sorel Salamanca:    

         EQ6 & MAK 180 & ZWO 224MC

    Miquel Ginard Obrador:      

         HEQ5 PRO & CS8 & EOS 5DMKIV

    Jaime Sánchez Millán:        

         EQ6 & MAK 180 & ZWO 224MC

  • Tècnic d'imatge


    Carlos Oliver Folguera

  • Tècnic de So


    Toni Cano

  • Tècnic audiovisuals


    Tomeu Mas Gayà

  • Tècnic il·luminació

AVIS IMPORTANT
es prega arribar amb antelació, ja que l'espectacle està supeditat a l'aparició dels astres del nostre sistema solar. Hora de començament 20:57 h.
Es prohibeix utilitzar cap tipus d'aparell d'enregistrament, la entrada de menjar i ampolles de vidre. Pregam encaridament la no utilització de flash durant el transcurs del concert.
Hi ha possibilitat de transport públic, Autobús línia 1, amb una freqüència de 13 min.
L'aparcament per a vehicles té una capacitat limitada.
No hi haurà servei de cafeteria.

entrades-exhaurides
musicasa